Un equip d’investigació internacional ha identificat 32 proteïnes a la sang que estan associades al risc de desenvolupar un trastorn psicòtic. L’estudi, desenvolupat per personal de l’àrea de Salut Mental del CIBER (CIBERSAM), l’Hospital Universitari Institut Pere Mata (HUIPM), l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), s’ha publicat recentment a la revista Brain, Behavior and Immunity – Health. Els seus resultats podrien contribuir, en un futur, al desenvolupament d’eines destinades a facilitar la detecció i el diagnòstic d’aquestes patologies.
Els trastorns psicòtics afecten més d’un 1% de la població i tenen un impacte profund en les persones i en el seu entorn més proper, tant a nivell personal com social i econòmic. Aquest tipus de trastorns no té una causa única i, tot i que el risc de patir-los depèn en gran part de la genètica, factors ambientals com el maltractament durant la infància, el context socioeconòmic o el consum de substàncies psicotròpiques són també determinants. Més enllà de la prevenció de riscos, que es pot fer promovent entorns saludables i factors de protecció, no hi ha cap altra manera d’evitar l’aparició d’aquests trastorns. Per això, en aquests casos, la detecció precoç i la intervenció immediata són claus per minimitzar el seu impacte.
Les proteïnes identificades podrien servir per determinar si una persona està en risc de desenvolupar un trastorn psicòtic, i també per facilitar el seu diagnòstic un cop aquest ja s’ha manifestat. Algunes d’aquestes proteïnes també estan associades a la gravetat de símptomes derivats del trastorn, com les al·lucinacions, l’aïllament social o l’ansietat. També es relacionen amb el funcionament cognitiu, és a dir, amb les tasques “mentals” que duu a terme el cervell, com la capacitat de mantenir l’atenció, la memòria o el raonament. A més de facilitar la detecció i el diagnòstic, per tant, podrien indicar l’abast dels símptomes i en quina mesura estan afectades les capacitats cognitives del cervell.
L’estudi ha estat possible gràcies a la participació voluntària de 182 persones i és el primer en aquest camp que utilitza Proximity Extension Assay, una tecnologia que permet mesurar un gran nombre de proteïnes en mostres tan petites com una gota de sang. Martí Llaurador-Coll, primer autor de l’article, explica que les proteïnes associades al risc o presència d’un trastorn psicòtic estan relacionades principalment amb processos inflamatoris, de mielinització i de projecció neuronal: “Aquests resultats reforcen la idea que els trastorns mentals tenen una base biològica complexa i que, en un futur, la detecció a través d’una simple anàlisi de sang podria ser una realitat”.
Aquest estudi s’ha dut a terme en col·laboració entre els grups d’investigació Genètica i Ambient en Psiquiatria (HUIPM, IISPV, URV) i Psiconeuroendocrinologia i Estrés en Psicosi (Institut de Recerca i Innovació Parc Taulí, Sabadell), ambdós membres del CIBERSAM (Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental). També hi ha participat el grup Neurochemical pathophysiology and diagnostics (Universitat de Gotemburg – Hospital Universitari Sahlgrenska, Suècia), en el qual Llaurador-Coll s’ha format en l’àmbit de l’anàlisi i la interpretació de dades proteòmiques.
